El ágora era un espai obert
Publicat per Brigitte i Lady.
dilluns, 27 d’abril del 2009
divendres, 24 d’abril del 2009
Aracnografia
MÓN GREC I ROMÀ
Labyrinthus: http://www.xtec.cat/~sgiralt/
MÓN IBÈRIC
Els ibers de Catalunya: http://www.xtec.cat/recursos/socials/ibers/index.htm
EXEMPLE DE CONTE HISTÒRIC
http://www.mac.cat/cat/Premsa/Noticies/Presentacio-del-conte-Papallones-a-la-panxa.-Una-historia-d-amor-entre-Empuries-i-Ullastret
Labyrinthus: http://www.xtec.cat/~sgiralt/
MÓN IBÈRIC
Els ibers de Catalunya: http://www.xtec.cat/recursos/socials/ibers/index.htm
EXEMPLE DE CONTE HISTÒRIC
http://www.mac.cat/cat/Premsa/Noticies/Presentacio-del-conte-Papallones-a-la-panxa.-Una-historia-d-amor-entre-Empuries-i-Ullastret
Edereta
Hola, mi nombre es Edereta y soy Iberica, tengo 22 años y vivo en Athanagia una cuidad no muy conocida, vivo con mi hermana pequeña ya que nuestros padres murieron nosotros siendo muy pequeños.
Tengo el pelo castaño, me dedico a la agruicultura con mis dos hermanas.
Me acuerdo una vez que fui a Empuries y lo que más me sorpendio fue que la gente allí era muy vergonzosa, por ejemplo cuando le pregunte a una mujer donde quedava una calle me dijo que nadie podia responder a las preguntas que llamara a atencion al cliente eso aparte de raro me parecio chistoso y es algo que nunca olvidare ya que fue la primersa vez que iva a Empuries.
Tengo una hermana gemela llamada Nathy
Tengo el pelo castaño, me dedico a la agruicultura con mis dos hermanas.
Me acuerdo una vez que fui a Empuries y lo que más me sorpendio fue que la gente allí era muy vergonzosa, por ejemplo cuando le pregunte a una mujer donde quedava una calle me dijo que nadie podia responder a las preguntas que llamara a atencion al cliente eso aparte de raro me parecio chistoso y es algo que nunca olvidare ya que fue la primersa vez que iva a Empuries.
Tengo una hermana gemela llamada Nathy
Aulus
vestuari: toga
comerç: els eus productes naturals. ho transportaven per via maritima
religio: eren politeistes
vida, mort i edats: En l'antiguitat romana hi havia diversos mitjans de regulació de la natalitat acceptats i legals. Es podia recórrer a diversos mitjans de contracepció d'eficàcia més o menys dubtosa, com ara ungüents espermaticides, diafragma, rentat després de l'acte, màgia. L'avortament era força practicat, per bé que va ser il·legalitzat durant l'imperi.
Un cop nascut, l'infant era dipositat als peus del pare, que el reconeixia alçant-lo en braços (tollere filium). Si el rebutjava, era exposat en un clot per a escombraries on moria si ningú no el recollia per fer-ne un esclau o una prostituta. L'abandonament es devia normalment a malformacions de la criatura o a raons econòmiques i era més freqüent en el cas de les nenes que els nens. Els pobres renunciaven als seus fills quan no els podien mantenir, mentre que els rics ho feien per evitar dispersar el patrimoni de l'herència. Per a aquests dos o tres fills era l'ideal. Un altre motiu era amagar un origen il·legítim del nadó, sigui per l'adulteri de l'esposa o per les "faltes" de les filles.
educació: les escoles s'instalen als municipis
transports: sobretot per via maritima
comerç: els eus productes naturals. ho transportaven per via maritima
religio: eren politeistes
vida, mort i edats: En l'antiguitat romana hi havia diversos mitjans de regulació de la natalitat acceptats i legals. Es podia recórrer a diversos mitjans de contracepció d'eficàcia més o menys dubtosa, com ara ungüents espermaticides, diafragma, rentat després de l'acte, màgia. L'avortament era força practicat, per bé que va ser il·legalitzat durant l'imperi.
Un cop nascut, l'infant era dipositat als peus del pare, que el reconeixia alçant-lo en braços (tollere filium). Si el rebutjava, era exposat en un clot per a escombraries on moria si ningú no el recollia per fer-ne un esclau o una prostituta. L'abandonament es devia normalment a malformacions de la criatura o a raons econòmiques i era més freqüent en el cas de les nenes que els nens. Els pobres renunciaven als seus fills quan no els podien mantenir, mentre que els rics ho feien per evitar dispersar el patrimoni de l'herència. Per a aquests dos o tres fills era l'ideal. Un altre motiu era amagar un origen il·legítim del nadó, sigui per l'adulteri de l'esposa o per les "faltes" de les filles.
educació: les escoles s'instalen als municipis
transports: sobretot per via maritima
dilluns, 20 d’abril del 2009
Tanit
Em dic Tanit,sóc fenicia tinc 20 anys vaig nèixer al any 1000 a.C. Sóc una deesa Estic asosiada amb la luna y la fertilitat. La meva historia per fer-me deesa va ser que fa 5 anys em vaig convertit en la deesa principal del panteón de Cartago, substituint en a su predecesora. En la epigrafía apareix denominada Tnt pn B'l (Tanit faz de Baal), siendo, púas, una manifestació, o incluso la divinitat paredra, del dios Baal, aunque amb el temps acabaria apareixent sola en laso inscripcions. A partir del 400 a. C., el seu cult está documentat en molts llocs mediterranis: Sidón en el Líbano; Kition en Chipre; Thinissut, Hadrumentum y Constantina en el Nord de África; Tharros, Sulcis y Nuera en Cerdeña; y Lilibeo y Palermo en Sicilia. El meu pare es diu Amilicar però el altre any va morir per una enfermetat que tenia la meva mare i jo van sufrir molt per què ens els estimaven molt i era un bon home. La meva mare que es diu Evangelia,i jo van que tenir que anar a viure a Empúries, per què ens van tenir que anar a viure a casa de la meva tieta Eugenia, Perquè no volien vivir soles després de la mort del meu pare. Era un ciutat molt acollidora, em recordo que hi havia un mercat on vaig treballar un temps de artesana frabicant ceràmica.Però als 22 anys em vaig anar a fenicia per casarme amb Marcus, ens vam coneixèr als 10 anys i des de allí jo em vam enamorar però jo no volia ser novia de ell. Després la meva mare es va morir jo em vaig cortar una mà per què era unes de les persones que més estimava a més del meu pare, per sort aquella em vaig creixèr la mà una altra vegada no se si va ser magia, però el que si se es que em vaig recuperar. El meu marit una vegada em va regalar una joia molt valuosa, la va comprar per mi, per què estava molt trista per la mort de la meva mare, resulta que 2 dias dèspres el espirit de la meva mare va a pareixer al meu costat, vaig tenir moltissima por. Em va dir:
-tranquila no et preocupes que sempre estare al teu costat per acomprañar-te jo plorant li vaig dir:
¿ets tu? y em va dir que si i de sobte va desaparèixer. aquesta és la meva vida, va ser molt complicada .
-tranquila no et preocupes que sempre estare al teu costat per acomprañar-te jo plorant li vaig dir:
¿ets tu? y em va dir que si i de sobte va desaparèixer. aquesta és la meva vida, va ser molt complicada .
Esquema
FEINA DOMÈSTICA
Data de lliurament: divendres, 24 d'abril
Lloc: publicat en el blog
Realitzeu un esquema amb les característiques d'un home o d'una dona de la cultura històricament estudiada:
Data de lliurament: divendres, 24 d'abril
Lloc: publicat en el blog
Realitzeu un esquema amb les característiques d'un home o d'una dona de la cultura històricament estudiada:
- Vestuari
- Comerç
- Religió
- Vida, mort i edats
- Educació
- Guerra i pau
- Transports
- Urbanisme i casa
- Espectacles públics
- Oci privat
Astarté
Em dic Astarté tinc 20 anys, i sòc fenícia vaig nèixer a l'any 1100a.C. El meu pare tenia una factoria fenicia a prop de l'estret de Gibraltar, jo em dedicava a teixir llana tenyida de púrpura de Tiro un colorant extret d'un molusc. Un dia estava passejant pel centre de la ciutat perquè tenia que comprar el colorant per fer la llana, vaig entrar a la tenda i la vaig comprar.
Quan vaig sortir em vaig trobar a Resef, des de ben petita a mi m'agradava a quest noi, però quasi mai parlava amb ell, en aquell moment ¿Què li diria? Resef em va saludar amb un somriure de orella a orella jo també el vaig saludar.
Sense coneixer-nos molt em va convidar a anar per la platja per la tarda, perquè em volia mostrar algo li vaig dir que sí, quen ens veuríem en la platja. Em vaig anar molt feliç a casa perquè aquesta era una de les poques vegades que parlava amb ell quan vaig arribar a casa estava el meu pare allí avui no havia anat a treballar vfam parlar en la nostra llengua que era molt cercana a l'hebreu antic i amorreo, vaig veure que el meu pare tenia unes quants calcos( la nostra moneda)a la seva mà.
Li vaig contar el que m'havia passat amb Resef y que m'havia convidat a la platja se'm va quedar mirant però no em va dir res.
Va arribar la tarda quan ja s'estava posant el sol, vaig anara a platja i estava Resef em va agafar de la mà i em va dir que tanquès els ulls em va portar a l'orilla de la platja i em va dir que m'asseguès em vaig asseure i ell també em va dir que obrés els ulls els vaig obrir, la vista era magnífica em va agafar la mà me la va obrir y em va posar algo era una petxina però no una petxina qualsevol era una petxina lila, era la segona que veïa perquè no havien moltes. La primera la vaig veure a Empùries en la casa dels meus avis quan de petita vaig anar, la vaig veure i em encantar jo volia una però els meus avis em deien que era molt valiós i que no me la podien donar.
De sobte la cara em va canviar... em vaig possar trista.
I ara veure una altra petxina igual em va alegrar molt era com si retornés a la meva infantessa.
Resef mirant-me als ulls que aquestes petxines només es regalaven a les persones especials como jo.
Des d'aquella tarda em vaig enmorar bojament d'ell i em va jurar que mai se separaria de mi fins que aquella petxina quedés perdida al fons del mar...
Quan vaig sortir em vaig trobar a Resef, des de ben petita a mi m'agradava a quest noi, però quasi mai parlava amb ell, en aquell moment ¿Què li diria? Resef em va saludar amb un somriure de orella a orella jo també el vaig saludar.
Sense coneixer-nos molt em va convidar a anar per la platja per la tarda, perquè em volia mostrar algo li vaig dir que sí, quen ens veuríem en la platja. Em vaig anar molt feliç a casa perquè aquesta era una de les poques vegades que parlava amb ell quan vaig arribar a casa estava el meu pare allí avui no havia anat a treballar vfam parlar en la nostra llengua que era molt cercana a l'hebreu antic i amorreo, vaig veure que el meu pare tenia unes quants calcos( la nostra moneda)a la seva mà.
Li vaig contar el que m'havia passat amb Resef y que m'havia convidat a la platja se'm va quedar mirant però no em va dir res.
Va arribar la tarda quan ja s'estava posant el sol, vaig anara a platja i estava Resef em va agafar de la mà i em va dir que tanquès els ulls em va portar a l'orilla de la platja i em va dir que m'asseguès em vaig asseure i ell també em va dir que obrés els ulls els vaig obrir, la vista era magnífica em va agafar la mà me la va obrir y em va posar algo era una petxina però no una petxina qualsevol era una petxina lila, era la segona que veïa perquè no havien moltes. La primera la vaig veure a Empùries en la casa dels meus avis quan de petita vaig anar, la vaig veure i em encantar jo volia una però els meus avis em deien que era molt valiós i que no me la podien donar.
De sobte la cara em va canviar... em vaig possar trista.
I ara veure una altra petxina igual em va alegrar molt era com si retornés a la meva infantessa.
Resef mirant-me als ulls que aquestes petxines només es regalaven a les persones especials como jo.
Des d'aquella tarda em vaig enmorar bojament d'ell i em va jurar que mai se separaria de mi fins que aquella petxina quedés perdida al fons del mar...
Tanit
Em dic Tanit,sóc fenicia tinc 22 anys vaig nèixer al any 1000 a.C. Estic asosiada amb la luna y la fertilitat.
divendres, 17 d’abril del 2009
Dido
Sóc Dido, la princesa, qui va fundar Cartago en l'any 814 A. de C.
El meu poble (el poble fenici) va contribuir a crear un important vincle entre les civilitzacions mediterrànies i més encara entre les formes artístiques del món antic, per imitació, fusió i difusió d'elles, encara que no se li consideri com original creador d'una gran cultura pròpia.
Utilizabem l'alfabètic fonètic que nosaltres adoptem a la nostra llengua i, amb el temps, va servir de model per als posteriors alfabets occidentals.
Cartago va anar una important ciutat de l'Antiguitat, fundada pels fenicis procedents de Tir en un enclavament costaner del nord d'Àfrica.
Si una cosa estava clara era que no podia ser un poble mes desastrós.
Em va costar el meu temps arreglar tots els tejemanejes que es portava entre mans el meu marit, príncep de Cartago. AL meu les injustícies em podien. Jo no podia fer una mica que tingui el meu consentiment que sigui desfavorable per al poble, el meu orgull m'ho impedia.
De petita, somiava amb poder teixir roba, conrear maiz... Ser una dona normal. AL morír el meu pare, tube qe heretar el càrrec de la meva mare, doncs ella no podia dirigir el poble sense el meu pare. Massa interès tenia el meu promès -en aquest temps era promès- en casar-nos immediatament després del soterrament del meu querído pare i, clar, com jo no podia opinar, doncs asi fué. Despues de casar-me amb ell, va heretar el càrrec del meu pare i jo, com princesa fenícia que era, doncs el de la meva mare. Començava a seguir els passos que el volia i les ordenis meves per res servien. Era com si no parlés, com si em quedés quieta. Vaig descobrir que el meu marit volia bandejar a molts fenicis sense el perquè que es mereixen. Havia de parar-li els peus. Fuí a contar-lo a les autoritats més importants i li van llevar el càrrec. No podia seguir tacant el càrrec que el meu pare, home honest li havia deixat.
Més tard vaig tenir que ocupar-me jo de tot. Per sort el poble em va rebre amb els braços oberts. Em fué molt facil. Aquesta és la meva vida, no puc tornar enrere.
El meu poble (el poble fenici) va contribuir a crear un important vincle entre les civilitzacions mediterrànies i més encara entre les formes artístiques del món antic, per imitació, fusió i difusió d'elles, encara que no se li consideri com original creador d'una gran cultura pròpia.
Utilizabem l'alfabètic fonètic que nosaltres adoptem a la nostra llengua i, amb el temps, va servir de model per als posteriors alfabets occidentals.
Cartago va anar una important ciutat de l'Antiguitat, fundada pels fenicis procedents de Tir en un enclavament costaner del nord d'Àfrica.
Si una cosa estava clara era que no podia ser un poble mes desastrós.
Em va costar el meu temps arreglar tots els tejemanejes que es portava entre mans el meu marit, príncep de Cartago. AL meu les injustícies em podien. Jo no podia fer una mica que tingui el meu consentiment que sigui desfavorable per al poble, el meu orgull m'ho impedia.
De petita, somiava amb poder teixir roba, conrear maiz... Ser una dona normal. AL morír el meu pare, tube qe heretar el càrrec de la meva mare, doncs ella no podia dirigir el poble sense el meu pare. Massa interès tenia el meu promès -en aquest temps era promès- en casar-nos immediatament després del soterrament del meu querído pare i, clar, com jo no podia opinar, doncs asi fué. Despues de casar-me amb ell, va heretar el càrrec del meu pare i jo, com princesa fenícia que era, doncs el de la meva mare. Començava a seguir els passos que el volia i les ordenis meves per res servien. Era com si no parlés, com si em quedés quieta. Vaig descobrir que el meu marit volia bandejar a molts fenicis sense el perquè que es mereixen. Havia de parar-li els peus. Fuí a contar-lo a les autoritats més importants i li van llevar el càrrec. No podia seguir tacant el càrrec que el meu pare, home honest li havia deixat.
Més tard vaig tenir que ocupar-me jo de tot. Per sort el poble em va rebre amb els braços oberts. Em fué molt facil. Aquesta és la meva vida, no puc tornar enrere.
Empúries 2009: Taller sobre el comerç en una colònia grega (MAC)
Aquí teniu les fotografies de la nostra excursió a Empúries. Properament les organitzarem.
Públius
Hola em dic Públius i ara us contare la meva història, que va passar a una ciutat romana anomenada Pompeya. Era un día normal jo anava a la meva botiga a vendre el meus productes: esclaus, perfums, ceràmica etc... De sobte va venir un home que semblava per la forma de vestir que tenia molts diners, em va preguntar quants esclaus tenia per vendre i jo li vaig contestar que en tenia 5 d'esclaus. Ell en volia comprar tots i jo li vaig dir que nomès maxim li podia donar cuatre d'esclaus, ell va acceptar i jo també i al final em vaig quedar amb un d'esclau, però vaig conseguir a canvi molts diners, la gent nomès compra esclaus o ceràmica. Quan va ser l' hora de tancar em vaig anar cap a casa aquest día havia venut molt poques coses: els esclaus i ceràmica.
La meva familia era pobre i ens alimentavem de formatge, cebes, pa negre...etc. Els aliments que es venian al carrers mes barats eren les salsitxes i els cigrons. Un terç de oli costava un sestercio i el blat de moro es venia a tres sestercios , perquè jo tambe em tenia que alimentar comprant a altres botigues perquè no podia agafar de la meva, nomès agafava algunes vegades quan ningú em veia
La meva familia era pobre i ens alimentavem de formatge, cebes, pa negre...etc. Els aliments que es venian al carrers mes barats eren les salsitxes i els cigrons. Un terç de oli costava un sestercio i el blat de moro es venia a tres sestercios , perquè jo tambe em tenia que alimentar comprant a altres botigues perquè no podia agafar de la meva, nomès agafava algunes vegades quan ningú em veia
Hola, em dic Octavius, tinc 18 anys. Fill de Caesar i Annius.
Germa de Marcus i Noe. Les finestres de la meva casa no tenien vidres, tancan-les amb porticons de fusta o reixes de pedra o terracota. Les estufes escasses però havia brasers o xemeneies enceses per escalfar puntualment.
Els mobles no eren molts: llits per dormir o menjar, taules, armaris o aparadors. Les letrines privades no existien utilitzant les col·lectives sent les dels homes més grans que les de les dones. Visc al centre de empuries i vivim amb grecs, ibers i fenicis.
Al meu treball em cobren 1 as diari lo suficient per el gastos d'un dia, tinc un amic grec que es diu Altaír.
Germa de Marcus i Noe. Les finestres de la meva casa no tenien vidres, tancan-les amb porticons de fusta o reixes de pedra o terracota. Les estufes escasses però havia brasers o xemeneies enceses per escalfar puntualment.
Els mobles no eren molts: llits per dormir o menjar, taules, armaris o aparadors. Les letrines privades no existien utilitzant les col·lectives sent les dels homes més grans que les de les dones. Visc al centre de empuries i vivim amb grecs, ibers i fenicis.
Al meu treball em cobren 1 as diari lo suficient per el gastos d'un dia, tinc un amic grec que es diu Altaír.
EUROPA.
Jo era la rosa laureada del Sol,pluja del vi, pompolla d'amor.I el meu palau va ser la juventut. Vaig tenir la glòria ,vaig tenir la devoció.Vaig provocar una guerra, es que hi havia un príncep que estava enamorat de la meva germana, però com era molt mala persona jo em vaig posar enmig de la seva relació i em vaig acabar enamorant d'ell i ell em va correspondre, ens vam casar i vam tenir 8 fills, la meva germana no em parlava per culpa d'aquesta locura i m'insultava quan anava sola pel carrer, el meu marit va tenir 2 fills amb dues noies diferents i vaig fer que el condenessin a mort i li van tallar al cap, perquè aix+o no ho podia permetre.
Jo anava vestida ambs els vestits mes bonics de tot el mon perquè el meu pare era molt ric i famós.
Tots estaven enamorarts de la meva germana que es volia riure de mi perquè seguía recordant el dolor que vaig provocar abans.
Els meus pares es van arruinar i vaig tenir que trevallar de venedora en un mercat i no ens arribava per gairebè res, ho vam passar molt malament fins que el meu pare em va obligar a vendre tota la meva roba i em vaig tenir que casar amb un home que no coneixia per diners, era molt gran tenia 93 anys i resulta que em vaig enamorar d'ell, però va morir i vaig heredar tot el seu diner, però jo estava molt trista perquè l'estimava.
Els meus pares van morir quan jo tenía 53 anys i em vaig quedar sola, però em veig molt animada ja que tots els nens del poble venen a visitarme.
Jo anava vestida ambs els vestits mes bonics de tot el mon perquè el meu pare era molt ric i famós.
Tots estaven enamorarts de la meva germana que es volia riure de mi perquè seguía recordant el dolor que vaig provocar abans.
Els meus pares es van arruinar i vaig tenir que trevallar de venedora en un mercat i no ens arribava per gairebè res, ho vam passar molt malament fins que el meu pare em va obligar a vendre tota la meva roba i em vaig tenir que casar amb un home que no coneixia per diners, era molt gran tenia 93 anys i resulta que em vaig enamorar d'ell, però va morir i vaig heredar tot el seu diner, però jo estava molt trista perquè l'estimava.
Els meus pares van morir quan jo tenía 53 anys i em vaig quedar sola, però em veig molt animada ja que tots els nens del poble venen a visitarme.
Altaír
Hola, em dic Altaír, visc a Empúries i sóc grec, tinc 19 anys. Fill de Alcander i de Achlys i germà d'Adara, aquí a Empúries convivim en pau i tranquil·litat amb romans, fenicis i ibers. Segons em va explicar una vegada el meu pare, Altaír significa estrella o en altres sentits ocell (prefereixo estrella).
Vivim a prop de l'Àgora, casa meva és normal: parets de pedra, parets pintades de calç, braser ... Recordo també que em va explicar el meu pare que una vegada ens va castigar l'administració pública, fent pagar tributs, no recordo bé per què.
La meva manera preferida de vestir per anar al carrer i de cerimònia, és un chitón de lli que em arriba un poc per sota dels genolls (El quitó és una mena de brusa llarga, sense mànigues, recollida a la cintura per mitjà d'un cinturó), també em poso una clámide, recordo que el meu pare també em va comprar un petàs. El que m'agrada més són les meves sandàlies de color.
Allà a Empúries visc bé y tinc un amic romà que es diu Octavius.Té una germana molt maca.
L'altre dia vaig anar amb el pare a veure una cursa d'atletisme, tot estaba ple d'homes, perque es veu que a els dones no les deixen entrar. Tots els corredors brillaben molt, depres pare em va explicar que era perque es posaben oli, com quan ens banyem y acabem de fer esport.
Vivim a prop de l'Àgora, casa meva és normal: parets de pedra, parets pintades de calç, braser ... Recordo també que em va explicar el meu pare que una vegada ens va castigar l'administració pública, fent pagar tributs, no recordo bé per què.
La meva manera preferida de vestir per anar al carrer i de cerimònia, és un chitón de lli que em arriba un poc per sota dels genolls (El quitó és una mena de brusa llarga, sense mànigues, recollida a la cintura per mitjà d'un cinturó), també em poso una clámide, recordo que el meu pare també em va comprar un petàs. El que m'agrada més són les meves sandàlies de color.
Allà a Empúries visc bé y tinc un amic romà que es diu Octavius.Té una germana molt maca.
L'altre dia vaig anar amb el pare a veure una cursa d'atletisme, tot estaba ple d'homes, perque es veu que a els dones no les deixen entrar. Tots els corredors brillaben molt, depres pare em va explicar que era perque es posaben oli, com quan ens banyem y acabem de fer esport.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)