Sóc Dido, la princesa, qui va fundar Cartago en l'any 814 A. de C.
El meu poble (el poble fenici) va contribuir a crear un important vincle entre les civilitzacions mediterrànies i més encara entre les formes artístiques del món antic, per imitació, fusió i difusió d'elles, encara que no se li consideri com original creador d'una gran cultura pròpia.
Utilizabem l'alfabètic fonètic que nosaltres adoptem a la nostra llengua i, amb el temps, va servir de model per als posteriors alfabets occidentals.
Cartago va anar una important ciutat de l'Antiguitat, fundada pels fenicis procedents de Tir en un enclavament costaner del nord d'Àfrica.
Si una cosa estava clara era que no podia ser un poble mes desastrós.
Em va costar el meu temps arreglar tots els tejemanejes que es portava entre mans el meu marit, príncep de Cartago. AL meu les injustícies em podien. Jo no podia fer una mica que tingui el meu consentiment que sigui desfavorable per al poble, el meu orgull m'ho impedia.
De petita, somiava amb poder teixir roba, conrear maiz... Ser una dona normal. AL morír el meu pare, tube qe heretar el càrrec de la meva mare, doncs ella no podia dirigir el poble sense el meu pare. Massa interès tenia el meu promès -en aquest temps era promès- en casar-nos immediatament després del soterrament del meu querído pare i, clar, com jo no podia opinar, doncs asi fué. Despues de casar-me amb ell, va heretar el càrrec del meu pare i jo, com princesa fenícia que era, doncs el de la meva mare. Començava a seguir els passos que el volia i les ordenis meves per res servien. Era com si no parlés, com si em quedés quieta. Vaig descobrir que el meu marit volia bandejar a molts fenicis sense el perquè que es mereixen. Havia de parar-li els peus. Fuí a contar-lo a les autoritats més importants i li van llevar el càrrec. No podia seguir tacant el càrrec que el meu pare, home honest li havia deixat.
Més tard vaig tenir que ocupar-me jo de tot. Per sort el poble em va rebre amb els braços oberts. Em fué molt facil. Aquesta és la meva vida, no puc tornar enrere.
El meu poble (el poble fenici) va contribuir a crear un important vincle entre les civilitzacions mediterrànies i més encara entre les formes artístiques del món antic, per imitació, fusió i difusió d'elles, encara que no se li consideri com original creador d'una gran cultura pròpia.
Utilizabem l'alfabètic fonètic que nosaltres adoptem a la nostra llengua i, amb el temps, va servir de model per als posteriors alfabets occidentals.
Cartago va anar una important ciutat de l'Antiguitat, fundada pels fenicis procedents de Tir en un enclavament costaner del nord d'Àfrica.
Si una cosa estava clara era que no podia ser un poble mes desastrós.
Em va costar el meu temps arreglar tots els tejemanejes que es portava entre mans el meu marit, príncep de Cartago. AL meu les injustícies em podien. Jo no podia fer una mica que tingui el meu consentiment que sigui desfavorable per al poble, el meu orgull m'ho impedia.
De petita, somiava amb poder teixir roba, conrear maiz... Ser una dona normal. AL morír el meu pare, tube qe heretar el càrrec de la meva mare, doncs ella no podia dirigir el poble sense el meu pare. Massa interès tenia el meu promès -en aquest temps era promès- en casar-nos immediatament després del soterrament del meu querído pare i, clar, com jo no podia opinar, doncs asi fué. Despues de casar-me amb ell, va heretar el càrrec del meu pare i jo, com princesa fenícia que era, doncs el de la meva mare. Començava a seguir els passos que el volia i les ordenis meves per res servien. Era com si no parlés, com si em quedés quieta. Vaig descobrir que el meu marit volia bandejar a molts fenicis sense el perquè que es mereixen. Havia de parar-li els peus. Fuí a contar-lo a les autoritats més importants i li van llevar el càrrec. No podia seguir tacant el càrrec que el meu pare, home honest li havia deixat.
Més tard vaig tenir que ocupar-me jo de tot. Per sort el poble em va rebre amb els braços oberts. Em fué molt facil. Aquesta és la meva vida, no puc tornar enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.