dilluns, 20 d’abril del 2009

Tanit


Em dic Tanit,sóc fenicia tinc 20 anys vaig nèixer al any 1000 a.C. Sóc una deesa Estic asosiada amb la luna y la fertilitat. La meva historia per fer-me deesa va ser que fa 5 anys em vaig convertit en la deesa principal del panteón de Cartago, substituint en a su predecesora. En la epigrafía apareix denominada Tnt pn B'l (Tanit faz de Baal), siendo, púas, una manifestació, o incluso la divinitat paredra, del dios Baal, aunque amb el temps acabaria apareixent sola en laso inscripcions. A partir del 400 a. C., el seu cult está documentat en molts llocs mediterranis: Sidón en el Líbano; Kition en Chipre; Thinissut, Hadrumentum y Constantina en el Nord de África; Tharros, Sulcis y Nuera en Cerdeña; y Lilibeo y Palermo en Sicilia. El meu pare es diu Amilicar però el altre any va morir per una enfermetat que tenia la meva mare i jo van sufrir molt per què ens els estimaven molt i era un bon home. La meva mare que es diu Evangelia,i jo van que tenir que anar a viure a Empúries, per què ens van tenir que anar a viure a casa de la meva tieta Eugenia, Perquè no volien vivir soles després de la mort del meu pare. Era un ciutat molt acollidora, em recordo que hi havia un mercat on vaig treballar un temps de artesana frabicant ceràmica.Però als 22 anys em vaig anar a fenicia per casarme amb Marcus, ens vam coneixèr als 10 anys i des de allí jo em vam enamorar però jo no volia ser novia de ell. Després la meva mare es va morir jo em vaig cortar una mà per què era unes de les persones que més estimava a més del meu pare, per sort aquella em vaig creixèr la mà una altra vegada no se si va ser magia, però el que si se es que em vaig recuperar. El meu marit una vegada em va regalar una joia molt valuosa, la va comprar per mi, per què estava molt trista per la mort de la meva mare, resulta que 2 dias dèspres el espirit de la meva mare va a pareixer al meu costat, vaig tenir moltissima por. Em va dir:
-tranquila no et preocupes que sempre estare al teu costat per acomprañar-te jo plorant li vaig dir:
¿ets tu? y em va dir que si i de sobte va desaparèixer. aquesta és la meva vida, va ser molt complicada .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.